20 de juny del 2012

La Torre d´Espot

La Torre " del Moro " a  Espot, és una torre de guaita, situada al sud-oest de la població,  magnífic mirardor del poble , forma part de la nostra història i del nostre paisatge.


Vista de La Torre i el Camping La Torre


Vista de la Torre des del poble

 A partir del s. XI, es van edificar al llarg de la frontera cristiano-islàmica tot un seguit d´aquestes torres i altres construccions més complexes que constituien una autèntica xarxa defensiva.
Les Torres de Guaita, són edificacions de planta circular, amb murs molt amples i situades en llocs elevats per facilitar la comunicació entre elles.


La Torre de Guaita és el tipus més bàsic de fortificació

 La porta normalment és la única obertura a l´exterior, i està al nivell de la primera planta. S´hi accedia  amb una escala exterior, un cop aquesta era retirada, la torre resultava inexpugnable. Des d´aquí es feien les guardies i s´avisava de les novetats mitjançant senyals de fum durant el dia i de foc durant la nit.



Porta d´entrada de la Torre d´Espot

En general es parla de la conexió visual entre totes aquestes fortaleses. D´Escaló a La Torrassa i des d´aquí al Castell de Llord i a la Torre d´Espot.
Durant l´alta Edat Mitjana , aquest territori fou refugi dels que fugien dels sarraïns, era la frontera entre   l´Islam i l´Imperi de Carlemany, i la funció d´aquestes construccions era controlar l´accés a les terres comtals.
Més endavant en plena època feudal es va teixir una complicada i variant xarxa de vassallatges, l´enemic sarraí ja estava lluny i les Torres es van convertir en una representació del poder dels Senyors feudals , del seu control sobre el territori i els seus habitants.




La Torre i les seves pedres són els testimonis silenciosos d´un passat poderós , d´un territori refugi dels que fugien .... els que hi vivim encara el percevem igual.

Fins la pròxima.




                                                                                                       



5 de juny del 2012

La Vall de Subenuix

Vista del Llac de Sant Maurici, camí de Subenuix

El Parc Nacional D´Aigües Tortes i Sant Maurici és una  magnífica mostra de l´acció dels glaciars. Durant molts i molts anys grans masses de gel van ocupar aquest territori, erosinant el paisatge i donant lloc al seu aspecte actual amb la presència de centenars d´estanys.
La Vall de Subenuix i la seva veïna la Vall de Monastero ( de la que parlarem un altre dia ) en són dos clars exemples, totes dos perpendiculars a la Vall de Sant Maurici i de fàcil accés.


Estany de Subenuix

Aquest any a l´hivern li costa de marxar...i el gel tot just comença a recular



Aquest és un itinerari fàcil i apte per a tothom ,  el recomanem especialment perque és de les zones menys frequentades i això s´agraeix sobretot a les èpoques de gran afluència de visitants.
Sortirem del Llac de Sant Maurici en direcció al Refugi Ernest Mallafré, seguint el camí del Portarró.
Passat el Refugi, trobarem primer l´inicador de Monastero i aproximadament 500m. després a l´esquerra  ja veurem l´indicador de Subenuix, el Sender està perfectament indicat.
Després d´una hora de caminar, trobareu això.


Estany de Subenuix



Les Agulles d ´Amitges des de l´estany de Subenuix


Quan arribeu, no tingueu presa, a més de gaudir del fantàstic paisatge, preneu-vos el vostre temps per observar l´estany, no endebades aquest era el lloc preferit dels pescadors quan la pesca era permesa.



Abans de despedir-nos, agrair aquest magnífic reportatge fotogràfic a E.T. i animar-vos a agafar la motxilla i descobrir les meravelles que amaga el Parc Nacional d´Aïgues Tortes i Sant Maurici.

Fins aviat